frncsc, sense vocals però pronunciable: mon nom. Els àrabs no tenen vocals curtes i, en general, s'entenen. Tots tenim mancances, defectes, frustracions i, en general, seguim vius. Allò que una cultura entén com a imprescindible, potser ni tan sols existeix en una altra. Els valors que sustenten les grans societats modernes, dites del primer món (..fem alguna cursa?), no tenen gaire a veure amb els esquemes de comportament simbiòtic amb la natura de les tribus més amagades als boscos de l'Amazones o de la selva de l'Àfrica central, on la veu dels més vells té tant valor com, posem, les resolucions de la Cambra dels Lords a la magestàtica Anglaterra. Un immigrant a Catalunya, catalogat com a no legal, té unes necessitats, i té unes capacitats que li poden permetre cobrir-les. El que no té, esclar, és el vistiplau dels qui manen, per fer-ho. Un immigrant a alemanya, catalogat com a no legal, té unes necessitats, i té unes capacitats que li poden permetre cobrir-les. El que no té, esclar, és el vistiplau dels qui manen, per fer-ho. Un immigrant catalogat com a no legal a, de fet, qualsevol país del primer món, ho té difícil, per dir-ho curt. Molt difícil. De petit, vaig jugar al carrer amb els amics; després vam sortir de festa junts, un xic més grans, esclar; vam trobar feina, no calia buscar gaire, de fet; ens hem anat comprant cotxes, pisos, cases; alguns hem tingut fills. Aquest petit paràgraf que resumeix la meva vida fins avui, molts dels nens que no tenen la meva sort, l'hauran d'escriure ben diferent quan siguin grans, si hi arriben. No cal que segueixi, o potser sí, però ja no ho faré aquí, sinó al llarg de la carrera: queda clar per què he agafat aquesta carrera. Quan sàpiga tancar els ulls als problemes que m'envolten, hauré deixat de ser jo. I aquest nou jo que sortirà, no el vull amb mi.
frncsc, sense vocals però pronunciable: mon nom.
ResponderEliminarEls àrabs no tenen vocals curtes i, en general, s'entenen.
Tots tenim mancances, defectes, frustracions i, en general, seguim vius.
Allò que una cultura entén com a imprescindible, potser ni tan sols existeix en una altra.
Els valors que sustenten les grans societats modernes, dites del primer món (..fem alguna cursa?), no tenen gaire a veure amb els esquemes de comportament simbiòtic amb la natura de les tribus més amagades als boscos de l'Amazones o de la selva de l'Àfrica central, on la veu dels més vells té tant valor com, posem, les resolucions de la Cambra dels Lords a la magestàtica Anglaterra.
Un immigrant a Catalunya, catalogat com a no legal, té unes necessitats, i té unes capacitats que li poden permetre cobrir-les. El que no té, esclar, és el vistiplau dels qui manen, per fer-ho.
Un immigrant a alemanya, catalogat com a no legal, té unes necessitats, i té unes capacitats que li poden permetre cobrir-les. El que no té, esclar, és el vistiplau dels qui manen, per fer-ho.
Un immigrant catalogat com a no legal a, de fet, qualsevol país del primer món, ho té difícil, per dir-ho curt. Molt difícil.
De petit, vaig jugar al carrer amb els amics; després vam sortir de festa junts, un xic més grans, esclar; vam trobar feina, no calia buscar gaire, de fet; ens hem anat comprant cotxes, pisos, cases; alguns hem tingut fills.
Aquest petit paràgraf que resumeix la meva vida fins avui, molts dels nens que no tenen la meva sort, l'hauran d'escriure ben diferent quan siguin grans, si hi arriben.
No cal que segueixi, o potser sí, però ja no ho faré aquí, sinó al llarg de la carrera: queda clar per què he agafat aquesta carrera.
Quan sàpiga tancar els ulls als problemes que m'envolten, hauré deixat de ser jo. I aquest nou jo que sortirà, no el vull amb mi.